Oblida'm, però no oblidis les estrelles. Si hi ha un lloc on es forja el destí, un lloc on es signen els contractes d'amor, prou gran com per que hi càpiga tot el que generem a cada suspir les persones d'aquest món tant petit, un lloc on es depositen les esperances inmaterials dels desesperats, un lloc a on arriben els ecos de llum d'una espelma a través de cada llàgrima plorada per un cor, un lloc d'on penjar el quadre que té pintada la imatge de la felicitat... El lloc on trobar-nos mentre somiem una nit d'estiu que els nostres dits es tornen a entrellaçar, que el teu perfum m'abraça i em dius que no estic sol... Li dius al meu cor que per la teva gràcia ja no és un solitari...
Aquest lloc és la partícula més petita del polsim estelar que conforma la cronologia de les nostres vides, de tots els amors del món. Brillant sense descans enmig del mar de foscor en el que naveguem, sense rumb, la nit.
Espero, egoista, que miris aquella estrella i sentis el dejavu de quelcom que ha brillat amb la mateixa intensitat. Que malgrat no siguis capaç de recordar exactament què hi ha escrit en aquell punt lluminós, et recomforti la sensació d'haver format part de quelcom igual d'intens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada