Intento lluitar amb punys
contra el que m'està matant des de dins.
Aquesta lluita que en realitat ocorre en l'interior.
Una recança cap a mi mateix per ser tant il.lús.
M'has arrebatat la pau per traïr-me.
Has corregut als meus braços, sí,
però ja venies fugint d'uns altres.
La teva purga de consciència,
és a costa d'engrandir les teves meves cicatrius.
Això em passa per voler creure,
que els dimonis poden ser sants.
Que podia comprar amor amb amor.
Espero que n'estiguis orgullosa,
Per voler-ho tot has perdut el millor.
Però la mirada del llop mai toca terra,
segueix mirant l'horitzó, amb il.lusió.
No esdevindrà esclau d'un cor que ni l'espera.
No pot si no sentir pena,
per qui per voler-ho tot,
el va vendre per dos petons.
I ara digues, pots mirar-te?
De debò pensaves que podries
merèixer l'amor que anava a donar-te?
Com penses que ara em creuria
una sola de les teves paraules?
No... mereixes viure amb la culpa
pel que has trencat,
amb l'absència del que no has valorat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada