La veritat

I en aquell moment en que la teva ànima surt del teu interior, i et crida amb ràbia que no ets feliç. Que per molt que omplis la teva vida de qualsevol cosa, estarà buida sense amor. Que la dolça rutina es converteix en amarga si no es comparteix. I et diu: "Estúpid! Agafa el maleït bolígraf i escriu! Escriu perquè no aguanto més aquesta solitud! Escriu perquè si no ho fas rebentaràs!" I així ho faig. Agafo les llàgrimes i les converteixo en paraules. I la meva ànima torna a adormir-se i de vegades inclús em deixa dormir a mi.

Impotència

Has viatjat mai fins al límit del que les paraules poden expressar? T'has sentit mai impotent per no poder donar-li a algú un tros de la teva ànima? Has volgut regalar mai el cel, la lluna, el sol, només per a que algú els pugui redescobrir? Has volgut trencar el mirall en mirar-te i adonar-te que el món que t'envolta és injust? Li has preguntat mai a l'infinit amb la mirada un "per què"? T'has demanat mai perquè ens hem anat a trobar en aquest precís moment?

Doncs jo sí. I avui, et vull regalar les meves paraules. I també el cel, la lluna i el sol. I també un mirall trencat. I també l'infinit. Molts ànims.

A la música

La més abstracta m'omple de comprensió. La més concreta m'omple de commiseració. Deixa'm admirar-te, perquè estàs parlant dels meus sentiments, del meu cor. Perquè a vegades, només en la lírica més rebuscada pots trobar consol, i en la melodia més tendre pots trobar la pau. Sigues la meva companya i aixeca'm quan m'enfonsi. Acompanya'm quan voli pel cel i posa banda sonora a cada moment de la meva vida. Sigues la meva parla quan em quedi sense paraules. Sigues el meu amic quan necessiti consol. Sigues la meva amant quan necessiti amor.

La màgia existeix. El que passa és que se'n diu vulgarment "música".

Una de tòpics

El dia que aprenguem a rebre de qui ens vol donar. El dia que aprenguem a estimar a qui ens estima. El dia que aprenguem a voler el que ja tenim, en comptes del que no tenim. El dia que superem l'ambició, la codícia, la luxúria... Potser haurem trobat la felicitat. Jo el primer.

Quina pila de tòpics. Estic baixant el nivell...

Una punxida

Torno a sentir-me com un got ple a vessar d'aigua. Com el globus apunt d'explotar. Com un geni en potència privat d'explorar coneixement. Com la llera d'un riu durant una tempesta, incapaç de retenir tant cabal. Com el dic atemorit que intenta retindre una mar enorme. Com un ocell engabiat enmig d'un bosc. Sento com si quelcom volgués renéixer dins meu i fer-se pas a través dels meus ossos i pell.

Vermell sobre fons gris

Les lamentacions solen tenir molt més públic (per desgràcia) i aquest blog n'està massa ple d'elles... Però quan la tormenta amaina, la boira continua pesant sobre aquest mar ple de ressentiment, d'inconformisme i de monotonia. Que em perdonin els meus escassos amics, em sento com el supervivent d'un naufragi i que ara navega a la deriva, sense fe en la gent, amb el cor trencat, sense rumb. Però és possible... És possible que senti una música familiar a l'horitzó? És possible que recordi una escena en forma de bon record llunyà, perdut en la meva memòria? És la llum d'un vaixell això que veig? És potser la realització d'una promesa que vaig haver de fer al meu cor per a sobreviure i que ja ha oblidat? Tot això només fa adonar-me de que tinc ganes d'estimar, un altre cop. Gràcies per aconseguir-ho.

La meva vida anterior

Per què quan miro enrere, al meu passat, tinc la sensació d'estar mirant una altra vida, un altre jo, una etapa tant distant i a través d'una finestra... Costa de creure que fós la mateixa persona que ara. De fet, sé del cert que no ho sóc. Costa acceptar els canvis quan no estàs preparat per a fer-ho. Tota aquesta merda de dissertació només per adonar-me que em faig gran. Quantes vides més em quedaran per viure?

2013

Espero aprofitar aquest 2013 com a camí:
Per trobar amor, i oblidar les històries tristes.
Per trobar i reforçar amistats, i oblidar-me d'aquelles que no valen la pena.
Per trobar feina, i créixer econòmicament.
Per trobar serenitat, i créixer en esperit.
Per trobar pau, i oblidar l'ansietat.

Per a oblidar-te a tu, encara que per a això hagi d'odiar-te. No costarà després de tot el mal que m'has fet.