Qui sóc

Un recull d'experiències. Trocets d'ànimes amb les que m'he unit. Sóc el que m'heu fet, i després m'heu transformat, moldejat, guiat, ordenat, organitzat, quantificat, oblidat. Sóc una formiga, tant petita, tant discreta, tant insignificant. I tot i així amago un univers de coses, desitjos, idees flotant en un espai que en realitat no existeix. I doncs, sóc el cos, o el res que hi ha amagat a dins mirant per la finestra dels meus ulls? No ho sé... I és la resposta que accepto. És la resposta que trio. Per que jo em faig a mi mateix. Jo construeixo, orquestro i dóno importància al meu univers. I per aquesta resposta, escullo ser tots vosaltres. Escullo ser una formiga i escullo ser un gegant. Escullo ser un consell d'amic. Escullo ser una abraçada. Escullo compartir. Escullo descobrir. Escullo no conformar-me. Escullo ser una llibreta perfumada. Escullo ser l'amor que hi té escrit a dins. Escullo el meu camí, al teu costat. Escullo ser teu.

Oblidar el present

Oblida'm, però no oblidis les estrelles. Si hi ha un lloc on es forja el destí, un lloc on es signen els contractes d'amor, prou gran com per que hi càpiga tot el que generem a cada suspir les persones d'aquest món tant petit, un lloc on es depositen les esperances inmaterials dels desesperats, un lloc a on arriben els ecos de llum d'una espelma a través de cada llàgrima plorada per un cor, un lloc d'on penjar el quadre que té pintada la imatge de la felicitat... El lloc on trobar-nos mentre somiem una nit d'estiu que els nostres dits es tornen a entrellaçar, que el teu perfum m'abraça i em dius que no estic sol... Li dius al meu cor que per la teva gràcia ja no és un solitari...
Aquest lloc és la partícula més petita del polsim estelar que conforma la cronologia de les nostres vides, de tots els amors del món. Brillant sense descans enmig del mar de foscor en el que naveguem, sense rumb, la nit.
Espero, egoista, que miris aquella estrella i sentis el dejavu de quelcom que ha brillat amb la mateixa intensitat. Que malgrat no siguis capaç de recordar exactament què hi ha escrit en aquell punt lluminós, et recomforti la sensació d'haver format part de quelcom igual d'intens.

Lluita

Intento lluitar amb punys

contra el que m'està matant des de dins.

Aquesta lluita que en realitat ocorre en l'interior.

Una recança cap a mi mateix per ser tant il.lús.

M'has arrebatat la pau per traïr-me.

Has corregut als meus braços, sí,

però ja venies fugint d'uns altres.

La teva purga de consciència,

és a costa d'engrandir les teves meves cicatrius.

Això em passa per voler creure,

que els dimonis poden ser sants.

Que podia comprar amor amb amor.

Espero que n'estiguis orgullosa,

Per voler-ho tot has perdut el millor.

Però la mirada del llop mai toca terra,

segueix mirant l'horitzó, amb il.lusió.

No esdevindrà esclau d'un cor que ni l'espera.

No pot si no sentir pena,

per qui per voler-ho tot,

el va vendre per dos petons.

I ara digues, pots mirar-te?

De debò pensaves que podries

merèixer l'amor que anava a donar-te?

Com penses que ara em creuria

una sola de les teves paraules?

No... mereixes viure amb la culpa

pel que has trencat,

amb l'absència del que no has valorat.