dimarts, de març 27, 2007

D'ençà que la meva vida és un somni.

I mai hagués imaginat que tal dia com un dia qualsevol tu em diries que m'estimes. Mai hagués gosat dir que un dia et rebria als meus braços i et podria dir que t'estimo sabent del cert la teva resposta. I és que d'ençà del primer dia que vaig tastar els teus llavis que visc en una fantasia, visc en una fantasia de delit, només visc per contar quants segons queden per tornar-los a tenir junts amb els meus. D'ençà del primer dia que vaig formar part de tu que ho ets tot per mi. No puc escapar d'aquest somni deliciós que em té atrapat en un patiment continu per tornar a abraçar-te. Cada gest d'afecte que tant de temps vaig anhelar en silenci és per mi un desig realitzat que em fa senzillament l'home més feliç del món. D'ençà que ets meva que la meva vida és un somni, un somni etern i infinit, que perdurarà pels segles dels segles un cop m'hagi desprès d'aquesta pell mortal. Perquè t'estimo, més enllà de les fronteres d'aquesta vida, més enllà de qualsevol dimensió. I això quedarà escrit per sempre més en la meva ànima:

T'estimo molt Anna.