Respirar sense viure

Només puc deixar aquí escrit tot el que sagna del meu cor...
Perquè abans t'ho podia abocar amb petons, amb paraules d'amor.
Potser tu no les vas valorar prou. Potser jo no te les vaig dir prou alt.
Potser mereixo respirar sense viure. Potser mereixo no ésser capaç de treure la mirada dels teus ulls, encara que sigui en la distancia més absoluta.
Potser mereixo saber que sóc una meitat trencada.
Potser has deixat en mi una veritat absoluta, que sempre seràs l'única.
Potser no hauria d'haver dit cap potser.

I encara així, rellegeixo les meves paraules, i m'adono que no sóc capaç de transmetre't la magnitud d'aquest pes que sento al pit.
Sento impotència i quedo insatisfet després d'intentar explicar-te que el meu cor ja no bombeja sang des que no li dones vida.

Tant de bo hagués pogut deixar al teu cor tant d'amor com tu n'has deixat al meu.

T'estimo.

Mentides

Mai podràs imaginar el que t'has endut amb tu. Ni tant sols desitjo que ho descobreixis ni en una milèssima part. La meva força, la meva felicitat, la meva esperança, la meva serenitat. M'espanta veure com m'està afectant. M'espanta pensar que siguis capaç de donar amor sense sentir-lo. Petites mentides que em dius, alimenten el meu cor just per no morir-se de gana, allargant el seu patiment. Estúpida esperança, perquè em tortures? -conec la resposta-
Perquè l'alternativa és la desesperació.
Et vas endur molt més que una promesa trencada...
Et vas endur el meu cor.

T'estimo.

El món eteri on visc

Ferides que continuen obertes. El dia a dia des que no ets meva no em sembla real. Puc ignorar el dolor? No n'estic segur... Només sé que visc envoltat de boira, aïllat del món, enterrat en un pou. El meu nom als teus llavis ja no em sembla el meu nom. La teva imatge és irreal, has escollit jugar a un joc al que no sé si vull o puc jugar. Tot s'hi val. Tot menys dir "t'estimo". Potser tot plegat sigui jugar amb foc. I és que en realitat, el temps no ens ha posat en igualtat de condicions. Ara crec que mai ho hem estat. L'apatia i l'isolació són ara les meves companyes.

Encara t'estimo.