Pluja

He viscut una tarda d'una vida que ja he oblidat. Avui m'han punxat als sentiments per fer-els-hi un anàlisi. Caminant pel passadís de l'apatia t'he trobat i gairebé em fas despertar en sentir l'olor dolça de la teva veu. Però el terra que trepitjo és ple de ressentiment, els sentiments que tenia hi estan enterrats. No, no crec en l'amistat després del divorci. Ni tansols en la cordialitat. Em faig fàstig per haver estat tant hipòcrita. Que adient ha estat la pluja, després d'un petó negat, per que s'endugui les llàgrimes que he plorat. Adient i amargant. Però no és l'amor qui plora aquest cop, sinó la meva memòria en comparar-te amb la persona que vaig conèixer aquella primavera sense pluges. Espero que aquesta pluja ajudi a netejar la teva consciència.

Record nocturn

Avui he somiat amb tu. Amb la felicitat que era capaç de donar-te. Amb els somriures que era capaç d'arrencar-te. Amb la pell que els meus dits morien per tocar. He dormit somrient mentre escoltava una tornada al vent, per a despertar-me plorant al so de la corda.
Avui s'han apagat els llums al despertar. I és que avui m'he llevat del llit per sentir-me com un visionari de miratges. Com un submarinista en una banyera. Com un advocat idealista. Avui he tornat a despertar sobresaltat del somni de la meva vida passada.
Hauré de cremar aquests llençols que em parlen de quan protegien petons prohibits a mitja nit i abraçades que fonien el gel dels pols. Tant de bo pogués cremar els meus records.