Deliris a mitjanit.

Vaig a dormir i m'estiro en un llit tant gran... tant buid sense tu. I de sobte abraço l'aire, de sobte gairebé puc sentir-te abraçant fort el meu cos contra tu, puc sentir-me fonent-me mentre m'esvaeixo entre la teva fragància, els meus ulls es perden en la teva mirada... Puc sentir els nostres cors batent ràpid i fort, la nostra respiració agitada... Les nostres mans frenètiques nadant en un oceà de carícies... els nostres llavis obrint-se pas entre la nostra pell a base de petons... Menjar-te una a una cada part de tu... Però de sobte caic dels meus somnis desplomant-me sobre el meu llit, el mateix llit buid, sense tu. No puc evitar somriure, i dir-me a mi mateix...

...Són deliris de mitjanit... Somnis de passió, pensaments d'amor...

I just aleshores... tanco els ulls... i et dic a cau d'orella:

T'estimo Anna.