Ceguesa

Continues disfressant-te de dama i dient que ho ets... Però encara no has entès que en el moment que dius que ho ets, deixes de ser-ho. Que les princeses no han estat mai guerreres. Que la cavalleria ha mort. Que l'amor no es pot comprar amb petons despistats ni amb vestits curts. I encara no entens perquè després et fan sentir com la mostra d'un perfum barat. Ets el cigarro de les 3:00h. Ets una habitació d'hotel de carretera. Però no deixis de vestir-te com una fèmme fatale. No deixis d'engrandir el teu ego. No deixis de regalar provocacions a pobres desgraciats. No deixis de mirar-te al mirall amb els ulls tancats.

Una presentació

Espero no perdre mai aquesta capacitat absurda, suicida i inoportuna per tirar-me al buit. Tot i així, és difícil trobar la frase adient, i és que en això de les presentacions, l'ordre dels factors sí n'altera el producte. Sí, de vegades peco de voler collir el blat sense sembrar-lo. Sí, confesso que em deleixo més per les preguntes que no pas per les respostes.
No, aquest gos vagabund no vol que li posis collar ni nom. Només té una curiositat morbosa per saber què passa quan el cotxe de la Barbie s'estrella contra el mur de Pink Floyd. També té l'inquietud de saber si els petons són fills de l'amor o si l'amor és fill dels petons, però això no vé gaire al cas. I és que no es pot saber si un pastís és farcit de maduixa fins que no es mira una mica més endins. Un full en blanc en un quadern pot acabar en dues cerveses o dues espelmes.
Això sembla més aviat la declaració bastarda d'intencions de Jerry Maguire. Idealista o ingenu, però cercador de converses que durin fins l'albada.
Però deixem-nos de presentacions, només per a convidar-te a seguir llegint i, qui sap si escriure i tot...

Superfície

Deu ser moment de morir per la pell i no pels ossos. Deu ser moment de rendir tribut al sol i no a la lluna. Aquest cor es declara en bancarrota, tanca indefinidament per anar-se'n de vacances al país de la indiferència amb la maleta buida i escoltant els blues. És l'hora de navegar sense mapa ni rumb. Aquesta Moto Guzzi antiga i mal carburada es renova per l'últim model d'Honda.
Adéu pastissos de maduixa amargs.
Adéu dibuixos animats.
Adéu cor ressentit.
És el moment de vagar pels bars de copes d'amor gratuït, de tacons d'agulla i manicures franceses, de cames que estimen i no se'n recorden.
Adéu, fins demà.

Sang i Sang

Avui et toca a tú, tot i que ja has viscut en primera persona tota la meva vida. Avui et toca a tú, tot i que a tú t'hauria de tocar cada dia. Avui voldria dir-te a tú, que compartim sang, que darrere de les baralles, converses, rialles, plors, desavinences... Darrere de tot això hi ha un t'estimo. El t'estimo que no et dic mai però que tant mereixes escoltar. El t'estimo que espero, sàpigues que sempre tinc desat al cor per a tu.

A la Marta.