Cap i Cua

Em sap greu no escriure més últimament. Sóc egoista, i quan les coses em van bé m'oblido de compartir-les. Abans d'ahir va ésser Sant Valentí. Una reflexió em va creuar per la ment. Tenia la idea equivocada de que aquell a qui estimes és aquell que et fa oblidar el passat. Estúpid. Aquell a qui estimes és aquell que dóna sentit al teu passat. I et fa oblidar el futur. Converteix la teva vida del 'Blues' al 'Jazz'. La teva angoixa en impaciència. El teu neguit en assossec. La incertesa en dolça indiferència. Els malsons en somnis. En el meu cas, les paraules en fets. Potser per això escric menys.

Nosaltres

És possible que hagis apartat els núvols que envoltaven el meu futur? Has arribat per salvar-me del solitari en que m'estava convertint? Què li has fet al meu cor, que l'has fet tornar de vellut quan era de vidre? D'on has tret aquesta il·lusió que hi has plantat? Com t'ho has fet per fer-me redescobrir la música, el món i a mi mateix? De sobte has obert un camí de llum enmig del no-res, i digues-me boig però... Al final d'aquest, just al punt de fuga, hi veig una paraula escrita, probablement fruit de la meva imaginació...

'Nosaltres'.

Germà

A tu germà, et vull agraïr els riures. Et vull agraïr les llàgrimes. Perquè les teves han estat meves, i les meves teves. Tant de tristesa com de joia. Et vull agraïr les teves paraules reconfortants. I et vull oferir les meves quan les necessitis. Enmig d'aquest mar de gent indiferent, és tant difícil trobar l'amistat com l'amor. Jo sé que he trobat la primera. Deixa'm dir-te que t'estimo. I que per sobre d'anomenar-te germà, te'n considero.

A tu Josep, per tot el que hem compartit, i pel que ens queda per compartir.

Quelcom

Tantes coses a dir, tantes idees per al cos d'aquesta entrada, i no se'm ha acudit cap començament digne. No trobo la paraula adient. Deu ser que em trobo perdut. Perdut en una familiaritat llunyana, subtil. Perdut en els meus sentiments. Com dir-te que quan no et puguis aixecar, vull ser jo qui et porti en braços? Com dir-te que malgrat la por, sento una seguretat i determinació que emana des d'algun punt profund de mi? Com dir-te que m'agradaria intentar demostrar-te que la felicitat no és cosa de mil·lisegons?
És tot el que puc escriure fins ara. Moltes preguntes. Cap resposta. O sí?