Respirar sense viure

Només puc deixar aquí escrit tot el que sagna del meu cor...
Perquè abans t'ho podia abocar amb petons, amb paraules d'amor.
Potser tu no les vas valorar prou. Potser jo no te les vaig dir prou alt.
Potser mereixo respirar sense viure. Potser mereixo no ésser capaç de treure la mirada dels teus ulls, encara que sigui en la distancia més absoluta.
Potser mereixo saber que sóc una meitat trencada.
Potser has deixat en mi una veritat absoluta, que sempre seràs l'única.
Potser no hauria d'haver dit cap potser.

I encara així, rellegeixo les meves paraules, i m'adono que no sóc capaç de transmetre't la magnitud d'aquest pes que sento al pit.
Sento impotència i quedo insatisfet després d'intentar explicar-te que el meu cor ja no bombeja sang des que no li dones vida.

Tant de bo hagués pogut deixar al teu cor tant d'amor com tu n'has deixat al meu.

T'estimo.