Una cançó, qualsevol lloc, tot el que m'envolta em recorda la teva veu, els teus llavis, la teva olor...
Fantasmes del passat em visiten a les nits. Fantasmes que creia que havia enterrat... Aquest cop són més forts, perquè ara més del desig, també han après a torturar-me amb la pèrdua.
Em persegueixen i no hi ha escapatòria, m'envolten, em superen. Estic atrapat, però no semblen voler matar-me... Només agafaràn el meu cor i l'oprimiràn perquè pateixi lentament... Intento lluitar però veig que no tinc forces. Hi ha alguna manera de guanyar aquesta lluita? "Sí, n'hi ha" continuo repetint-me a mi mateix. Però aquestes paraules surten de la meva boca, el meu cor encara és feble i continua esperant...
Esperant que siguis tu qui em salvi perquè...
T'estimo irremediablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada