Si ens hem de trobar enmig d'aquest mar ple de vaixells sense rumb; de taurons afamats que fan cercles i amenacen de mort; de vents que només bufen a favor de la minoria; de bancs de peixos cegs que només viuen per a evitar el perill, adictes a la normalitat; ple de bones accions castigades i de males accions recompensades; ple d'hipocresia, interès, superficialitat, emmascarats per la mirada de qui només sap mirar als del costat, mai a sí mateix. Em deus estar buscant tu a mi ara mateix? Deus estar pensant en tot el que haurem de superar per trobar-nos, i en el que haurem de superar un cop junts? L'única resposta que sí tinc és que em moro per trobar-te i ensenyar-te això però, quin rumb hauria d'agafar?
A la dona de la meva vida. Siguis qui siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada