Fa temps que no escric res. Començo aquesta entrada amb una disculpa pel que serà un començament rovellat... Apa, ja l'he fet. Suposo que fa temps que no li obro la porta als pensaments. El meu cor ja no es masturba pensant en ningú. He estat un ésser inanimat més que ha anat cada dia a treballar i poca cosa més.
Disculpa'm també, qui siguis que llegeixes, per haver-me convertit en fugitiu de les reflexions durant tot aquest temps. Necessitava aparcar l'insomni per a poder somniar. Necessitava llançar molt llast per a poder volar. Suposo que només necessitava descansar... Deixar-me endur per la corrent... I de sobte, un pensament tangencial. Tú.
Espero que tot hagi anat molt bé.
1 comentari:
Boniques paraules que reflecteixen un cor trencat. Qui t'ha fet mal? ...Un plaer indescriptible el fet de llegir-te. Una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada