Avui he somiat amb tu. Amb la felicitat que era capaç de donar-te. Amb els somriures que era capaç d'arrencar-te. Amb la pell que els meus dits morien per tocar. He dormit somrient mentre escoltava una tornada al vent, per a despertar-me plorant al so de la corda.
Avui s'han apagat els llums al despertar. I és que avui m'he llevat del llit per sentir-me com un visionari de miratges. Com un submarinista en una banyera. Com un advocat idealista. Avui he tornat a despertar sobresaltat del somni de la meva vida passada.
Hauré de cremar aquests llençols que em parlen de quan protegien petons prohibits a mitja nit i abraçades que fonien el gel dels pols. Tant de bo pogués cremar els meus records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada