La veritat

I en aquell moment en que la teva ànima surt del teu interior, i et crida amb ràbia que no ets feliç. Que per molt que omplis la teva vida de qualsevol cosa, estarà buida sense amor. Que la dolça rutina es converteix en amarga si no es comparteix. I et diu: "Estúpid! Agafa el maleït bolígraf i escriu! Escriu perquè no aguanto més aquesta solitud! Escriu perquè si no ho fas rebentaràs!" I així ho faig. Agafo les llàgrimes i les converteixo en paraules. I la meva ànima torna a adormir-se i de vegades inclús em deixa dormir a mi.