Mai podràs imaginar el que t'has endut amb tu. Ni tant sols desitjo que ho descobreixis ni en una milèssima part. La meva força, la meva felicitat, la meva esperança, la meva serenitat. M'espanta veure com m'està afectant. M'espanta pensar que siguis capaç de donar amor sense sentir-lo. Petites mentides que em dius, alimenten el meu cor just per no morir-se de gana, allargant el seu patiment. Estúpida esperança, perquè em tortures? -conec la resposta-
Perquè l'alternativa és la desesperació.
Et vas endur molt més que una promesa trencada...
Et vas endur el meu cor.
T'estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada