...Són deliris de mitjanit... Somnis de passió, pensaments d'amor...
I just aleshores... tanco els ulls... i et dic a cau d'orella:
T'estimo Anna.
dimarts, de juny 05, 2007
Deliris a mitjanit.
Vaig a dormir i m'estiro en un llit tant gran... tant buid sense tu. I de sobte abraço l'aire, de sobte gairebé puc sentir-te abraçant fort el meu cos contra tu, puc sentir-me fonent-me mentre m'esvaeixo entre la teva fragància, els meus ulls es perden en la teva mirada... Puc sentir els nostres cors batent ràpid i fort, la nostra respiració agitada... Les nostres mans frenètiques nadant en un oceà de carícies... els nostres llavis obrint-se pas entre la nostra pell a base de petons... Menjar-te una a una cada part de tu... Però de sobte caic dels meus somnis desplomant-me sobre el meu llit, el mateix llit buid, sense tu. No puc evitar somriure, i dir-me a mi mateix...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com t'ho fas per tenir-me eclipsada dins d'aquest somni? Seran els teus llavis, els teus ulls, les teves paraules, el teu amor? Espera, no m'ho diguis. Prefereixo quedar-me tancada en aquest conte i no llegir mai el final. No vull que s'acabi. M'agrada que el rei i la princesa estiguin junts, no hi vull un final, només vull que duri per sempre.
T'estimo Gerard.
La teva princesa, ara i sempre, Anna.
Publica un comentari a l'entrada