Un dia les nostres mans es van trobar, no importa on, no importa com. Aquell dia em vaig despertar del meu somni, doncs les meves mans no podien agafar cap més mà que no fossin aquelles mans fines. Però un dia les mans es van deixar anar. Un dia una d'elles va cedir. I des d'aquest dia les meves mans han estat esperant les teves, lligades, amagades. Jo continuava tenint les teves paraules, la teva amistat; però dins meu alguna cosa no parava de cremar en el buit, donant cops a la meva consciència, en un intent desesperat per tornar a recuperar algun dia aquelles mans. Un sentiment reprimit. Però un dia els teus braços van trobar els meus, un dia em vas fer sentir aquella màgia un altre cop. Per primer cop en molt temps vaig poder respirar entre els teus cabells, i per fi un sentiment d'alleujament es va apoderar de mi. Un dia em vas regalar sense saber-ho el regal més bonic que em podies fer, i alhora el més cruel. Ara els meus braços no voldran mai cap més braços que els teus. Has fet el meu cor el teu esclau, i el temps el teu aliat per robar-me cada dia l'ànima. Malgrat les llàgrimes, ara sóc feliç, feliç perquè he decidit lluitar i superaré el temps que faci falta, perquè t'estimo, i perquè qui sap, un dia els nostres llavis potser es trobaran i ja no voldran separar-se mai més.
A l'Anna, T'estimo.
2 comentaris:
És el meu conte de fades, el nostre conte de fades.
Tot va començar un 1 de març.
Tot va començar amb aquell dijous que tan vaig esperar i que per fi va arribar.
Recordo que estava nerviosa, però a la vegada ansiosa per veure’t.
Necessitava tenir-te entre els meus braços, posseir-te.
Van ser més de mi converses al msn, més de cent nits pensant en tu.
I per fi va arribar el dia esperat que tants cops havia somiat viure.
Perquè encara recordo aquell petó en aquell carreró.
T’havia trobat tant a faltar, i per fi et tenia davant meu.
Al principi se’m va fer estrany, després d’un any de ésser amics.
I ara encara, no sé com explicar-ho, creure-ho va ser complicat.
I tenir-te al meu costat per començar un llarg camí...
Dins d’aquell autobús va ser on va començar la felicitat, tot i no saber-ho.
On va començar la confiança, tot i perdre-la, i tornar-la a recuperar.
Fer-te un petó em va resultar estrany.
Però m’hi vaig acostumar ràpidament.
Només volia estar amb tu i oblidar-me de la resta.
Per un instant erets la meva vida, i només et volia abraçar.
Besar-te, tocar-te, posseir-te, fer-te meu.
Units pel destí, units per un sentiment.
Dos cors units que bategaven al mateix moment.
Una història de dos amics units per la passió.
És un conte perfecte.
Potser un conte sense final.
Tu el meu príncep i jo la teva princesa.
M’agradaria que aquest conte fos un conte infinit.
Perquè cada moment amb tu, és el més bonic.
Som diferents, però a la vegada som iguals.
Són somnis i fantasies.
Aquest és el meu conte de fades basat en fets reals.
El meu conte de fades basat en fets reals, entre coixins i llençols, entre abraçades i petons.
Petons, carícies i mirades enamorades.
T’explico el nostre conte de fades, una humil història.
El meu conte de fades basat en fets reals, entre coixins i llençols, entre abraçades i petons.
Petons, carícies i mirades enamorades.
I no em demanis perquè.
L’únic que sé és que t’estimo.
A vegades, quan estic sola, tinc por.
Por de perdre’t.
Si tu marxes, jo vinc amb tu.
Perquè tu m’omples i no em vull sentir buida.
El meu fi és fer-te feliç.
Perquè poder veure el teu somriure és més que tot.
El destí està a les teves mans, i a les meves també.
Hem de recórrer camins per on ningú hi ha passat.
Agafats de la mà, oblidant el sofriment.
Oblidant les pauses, les parades, les discussions i els mals moments que tota parella té.
Pensa que només són temporades.
Lògicament hi seré a les bones i aguantaré les dolentes.
Perquè en una relació s’hi ha d’estar per allò bo i per allò dolent.
Sé que perdràs a gent, però a mi em tindràs per sempre.
I jo a tu et tindré a cada mil•lèsima al meu cap.
Em vaig enamorar de tu només mirar-te als ulls.
La teva mirada em feia enrojolar.
Ets el meu món, les meves estrelles, la meva lluna i també ets el meu sol.
Ets la llum que il•lumina les nits que estic sola.
Ho ets tot per mi, m’ho dones tot a canvi de res.
I es que per mi, el teu amor era tot allò que desitjava.
M’agrada despertar-me i veure que estàs al meu costat.
I es que el llit sense tu es nota fred i buit.
Igual que jo, en aquest moment, pensant en el què faria amb tu.
Cada segon al teu costat és sempre el millor per mi.
La nostra història és el nostre conte preferit entre milers.
El llegeixo cada nit.
Vols ser el meu príncep?
Tu sempre ho seràs per mi.
Dins el meu cor sempre hi seràs sempre.
Sempre seràs el millor conte.
El meu conte de fades basat en fets reals, entre coixins i llençols, entre abraçades i petons.
Petons, carícies i mirades enamorades.
T’explico el nostre conte de fades, una humil història.
El meu conte de fades basat en fets reals, entre coixins i llençols, entre abraçades i petons.
Petons, carícies i mirades enamorades.
T’estimo Gerard.
La teva princesa, ara i sempre, Anna.
Si, merci per compartir amb mi també la màgia d'un amor per sempre... No sóc la única somiadora idealista...
Publica un comentari a l'entrada