Ahir la vaig veure...
...amb el jersei que més m'agrada...
...amb el seu somriure de sempre que m'hipnotitza...
...amb els mateixos cabells daurats que em tornen boig...
...amb la mateixa mirada senzilla i alhora misteriosa que tantes vegades he intentat desentrellaçar...
...amb els seus llavis com un fil de seda vermell radiants que tants cops he volgut tastar...
...amb la mateixa pell fina i delicada, que tants cops he somniat ser el que li pugui fer posar de gallina... el que fa que li tremolin les cames... el que fa que li bategui el cor...
Perquè pugui tornar a veure-la tots els dies de la meva vida i cada dia igual de encantadora...
T'estimo molt Laura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada